Binerbo, Ca's Friguero, Ca'n Pepito, en Sandalio, etc... moltes paraules, personatges i llòcs de la fisonomia Porrerenca. El projecte Binerbo és una pàgina web i una pàgina de facebook que té l’objectiu de crear una base de dades amb una mirada cap al passat a través de la memòria fotogràfica, visual i auditiva del municipi de Porreres i aproximar-nos així a la realitat social, cultural i ideològica d’un poble de l’interior de Mallorca.
A través de moltes fotografies intentarem recórrer tots els racons del nostre poble: els edificis més emblemàtics, les cases i les famílies.
Ens podrem imaginar com vivien els veïnats i l’ús que feien del carrer, la vida municipal i associativa, les activitats econòmiques, l’esport, la vida cultural i religiosa, els costums, els hàbits de les persones...
Gradualment, exposarem fotografies de diferents èpoques, totes relacionades amb el municipi de Porreres.
Nosaltres posarem la imatge, però necessitam conèixer el moment de la instantània, afegir un text explicatiu de cadascuna d’elles i saber les persones que hi surten.
Per això, us convidam a participar-hi. Ens ajudau?
També tenim una altra petició. Us demanam que ens faceu arribar fotografies de Porreres que segurament teniu a àlbums o dins de caleixeres de casa vostra, per a nosaltres són una font indispensable que ens pot permetre entendre el nostre passat més recent.
Binerbo és un intent de recuperar la memòria de Porreres a través de fotografies antigues. Una iniciativa que serà possible gràcies a la vostra col·laboració.
Per posarvos en contacte ho podeu fer amb un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. ò també per whatsapp al 971647522.
En cas que alguna persona surti en alguna fotografia i desitgi no aparèixer, posar-se en contacte i eliminarem dita fotografia.
¡¡¡BINERBO!!!
Ja sé que és per ses matances que se fan es «binerbos». Per Sant Roc, se cremen es focs artificials.
Aquests, emperò, són obra d'uns experts que els fabriquen perquè es pobles els fassen explotar en dies de festa o diversió, com a manifestació d'exultant alegria.
Es «binerbo» és cosa ben nostra. El pot fer qualsevol. No importa esser expert i tenir manya. Basta sa feina de reunir un caramull d'esbarzers, d'es qui estorben i perjudiquen per ses voreres d'es camins i pegar-li foc. Ah! tampoc li lleveu es senyal de festa, sa comunicació i manifestació d'alegria i sa celebració d'aconteixements familiars o de la vila.
Segons creences populars, alguns esperits s'apareixen en forma de flama, i es pagesos de moltes regions europees creuen que es «focs follets», que se solen donar en terres humitoses, no són més que manifestacions d'esperits malignes. No és rar que, dins estructures socials ja superades, s'hi trobin encara es foguerons, com si fos una cosa magica i medi per espantar mals esperits i fantasmes, per destruir tot lo dolent i inservible, lo que deim «trastos véis», que no fan més que nosa.
¿Per què, idò, no fer un «binerbo» per Sant Roc? Me referesc a un «binerbo» artificial, imaginari, que no desdigui d'es focs artificials d'es pirotécnics, un foc irreal, que faça saltar a l'aire tantes coses inútils i perjudicials, fins a reduir-les a cendra.
Nacions hi ha, on, una volta a l'any, treven de caseva, tots quants de trastos véis, romputs o inutils que puguen tenir i, acaramullant-los em mig d'es carrers, els destruei-xen per medi d'es foc, entre clamoroses manifestacions d'alegría.
¡Quin «binerbo» més interessant i més bo podríem fer es porrerencs! ¡Quantes coses hauríem de cremar i fer desaperèixer! No, no me referesc a cadires, caixes, taules o altres coses veies i corcades. No; són altres ses coses que estorben més, que mos sobren i fan molta nosa. Es un «binerbo» que hem de fer entre tots, per aquestes festes de Sant Roc. ¿De què el podríem fer?
D'un bon feix d'egoisme, que creix per tot arreu i estorba porer dur a terme mol-tes obres de conjunt, p'es bé de la vila i p'es seu bon nom.
D'una cantidat grossa de desinterés, causa de sa poca collaboració per dur envant empreses culturals, industrials o agrícoles.
Aquests, emperò, són obra d'uns experts que els fabriquen perquè es pobles els fassen explotar en dies de festa o diversió, com a manifestació d'exultant alegria.
Es «binerbo» és cosa ben nostra. El pot fer qualsevol. No importa esser expert i tenir manya. Basta sa feina de reunir un caramull d'esbarzers, d'es qui estorben i perjudiquen per ses voreres d'es camins i pegar-li foc. Ah! tampoc li lleveu es senyal de festa, sa comunicació i manifestació d'alegria i sa celebració d'aconteixements familiars o de la vila.
Segons creences populars, alguns esperits s'apareixen en forma de flama, i es pagesos de moltes regions europees creuen que es «focs follets», que se solen donar en terres humitoses, no són més que manifestacions d'esperits malignes. No és rar que, dins estructures socials ja superades, s'hi trobin encara es foguerons, com si fos una cosa magica i medi per espantar mals esperits i fantasmes, per destruir tot lo dolent i inservible, lo que deim «trastos véis», que no fan més que nosa.
¿Per què, idò, no fer un «binerbo» per Sant Roc? Me referesc a un «binerbo» artificial, imaginari, que no desdigui d'es focs artificials d'es pirotécnics, un foc irreal, que faça saltar a l'aire tantes coses inútils i perjudicials, fins a reduir-les a cendra.
Nacions hi ha, on, una volta a l'any, treven de caseva, tots quants de trastos véis, romputs o inutils que puguen tenir i, acaramullant-los em mig d'es carrers, els destruei-xen per medi d'es foc, entre clamoroses manifestacions d'alegría.
¡Quin «binerbo» més interessant i més bo podríem fer es porrerencs! ¡Quantes coses hauríem de cremar i fer desaperèixer! No, no me referesc a cadires, caixes, taules o altres coses veies i corcades. No; són altres ses coses que estorben més, que mos sobren i fan molta nosa. Es un «binerbo» que hem de fer entre tots, per aquestes festes de Sant Roc. ¿De què el podríem fer?
D'un bon feix d'egoisme, que creix per tot arreu i estorba porer dur a terme mol-tes obres de conjunt, p'es bé de la vila i p'es seu bon nom.
D'una cantidat grossa de desinterés, causa de sa poca collaboració per dur envant empreses culturals, industrials o agrícoles.
De tanta comoditat que mos sobra i mos incapacita per estudiar es nostro poble, espolsar papers de dins taules, cofres, cantaranos o libreries, organitzar algun museu i treure d'es racons de moltes cases de la vila, coses de valor o de simple curiositat artística o literària que, no heu dubteu, s'hi han de trobar.
Posem, també, en es caramull, ambicions, enveges, odis, indiferència p'es bé públic i convivència social, tot lo que hi hagi de vici o de mal que pugui corcar sa nostra personalitat o fassa olor de podrit.
Com veis, entre tots, faríem un caramull ben gros de coses més inútils i perjudicials que ets esbarzers. No són gaire cremadisses aquestes coses i hauríem de cercar sa manera de fer que no en quedes ni sa cendra. ¡Però quin «binerbo» més bo que faríem!
¡Ala! Peguem-li foc. Donem-mos ses mans i enrevoltats tots per aquest «binerbo» imaginari, cridem amb tota sa força de sa nostra ànima:
Posem, també, en es caramull, ambicions, enveges, odis, indiferència p'es bé públic i convivència social, tot lo que hi hagi de vici o de mal que pugui corcar sa nostra personalitat o fassa olor de podrit.
Com veis, entre tots, faríem un caramull ben gros de coses més inútils i perjudicials que ets esbarzers. No són gaire cremadisses aquestes coses i hauríem de cercar sa manera de fer que no en quedes ni sa cendra. ¡Però quin «binerbo» més bo que faríem!
¡Ala! Peguem-li foc. Donem-mos ses mans i enrevoltats tots per aquest «binerbo» imaginari, cridem amb tota sa força de sa nostra ànima:
¡Binerbo... Binerbo... Bineeeeeeerbo!
Julià
Gràcies per la seva col·laboració a:
- Miquela Barceló
- Tòfol Font
- Andreu Veny
- Tià Lliteres
- Gabriel Noguera Vich
- Agrupació Cultural de Porreres
- Església de Porreres
- Jordi Rosselló
